Projectes 2019. Crida a la desobediència fiscal

Projecte 2019. Crida a la desobediència fiscal

Acció directa amb els refugiats

A escala internacional, el 2019  el conjunt de la UE i a la globalitat dels seus dirigents polítics continuen mirant cap l’altre costat i deixen que la gestió dels refugiats la gestioni Turquia. La mal anomenada crisi de refugiats és realment una pèrdua real dels valors que es van reclamar per crear la vella Europa.

Fugint de la guerra i de la misèria moren al mar, si aconsegueixen arribar se’ls tanca amuntegats en nous camps de concentració a la intempèrie, si intenten continuar travessant fronteres són colpejats i gasejats per acabar deportats a Turquia, un país on els drets humans han estat denunciats per la mateixa UE.

 

La Unió Europea, amb els diners dels impostos de tots els europeus ha entregat 6.000 milions d’euros a Turquia, per que controli el fluix de refugiats fent-hi de frontera, amb un acord que vulnera tots els tractats de drets humans que els mateixos països han acordat i ratificat tantíssimes vegades.

 

Aquest 6.000 milions donats, és més de 10 vegades el pressupost anual per “integració” de refugiats i migrants a l’UE. Amb aquesta xifra, 1 milió de refugiats obtindrien  6.000 euros cadascú i optarien a llogar un habitatge i cobrir les seves necessitats bàsiques i començar una nova vida.

 

Aquesta xifra es gairebé el 5% del pressupost anual de la UE i sense el suport de la població que no ha estat consultada, cada ciutadà membre de la mateixa ha lliurat més de 10 € al Govern de Turquia, sense comptar les despeses dels països aixecant murs, desplaçant policies a les fronteres, “material antidisturbis” empleats, etc. Si aquestes quantitats utilitzades per militaritzar les fronteres es fessin públiques, aquesta xifra augmentaria considerablement.

 

Com ja varem dir contra una guerra: NO en el nostre nom i NO amb els nostres impostos. Per això, ara que tenim que regularitzar els nostres impostos amb l’estat amb la declaració de renda, podem negar-nos  a participar amb aquestes polítiques assassines i revertir els nostres impostos en ajudar als refugiats.

 

Els refugiats que aconsegueixen arribar a Europa son enviats a camps de refugiats, però que son verdaderes presons al aire lliure, on existeixen màfies que encara fan més dificil la subsistencia. Però que pasa amb el trajecte des de l’Africa fins Europa?. Enganyats per màfies els embarquen en barques sense estabilitat, sense aliments, sense aigua i sense mitjans per orientar-se. 

 

El viatge, la majoria de les vegades no finalitza bé: restes de naufragis, cossos surant al mar i il·lusions enfonsades al mar, excepte algunes vegades que organitzacions com Open Arms amb el seu barco rastreja el mar en busca de supervivents, per portar-los a terra firme.

Però la vergonya d’Europa arriva al màxim quan la policia de fronteres marìtimes posa traves als barcos que rescaten migrants perduts al mar, els  acusen de tràfic de persones i no els deixen desembar als migrants o els retenen a port sense deixar-lo sortir en busca de més refugiats, que malgrat les màfies, l’incertesa del viatge i la possible mort no deixaràn de intentar-ho.

 

Per això, creiem que es un deure de tots denunciar aquests actes i pendre opció per els refugiats en contra de les directrius de l’EU.

 

Si voleu conneixer més dels treballs que realitzen aquestes organitzacions us podeu addresar-vos als següents enllaços  https://www.proactivaopenarms.org/ca – https://stopmaremortum.org/  –  https://sea-watch.org/  –  https://sea-eye.org/en/ – 

Facebook
Twitter
YouTube
Instagram